La Mariona va acceptar la proposta de la multinacional farmacèutica Layer per poder pagar-se els estudis de postgrau. Ells li van proporcionar tot: l’habitatge; l’agent amb el qual s’experimentava; els instruments de medició i els animals. Un vespre plujós, una furgoneta va descarregar una troupe de bèsties engabiades. La Mariona va encabir al pis de baix tot el material. Hi havia rates, negres i xisclaires. Hi havia quatre esquirols embogits.
Hi havia dos gossos petaners molt agressius. I hi havia un ximpanzé femella, de pitrera violàcia. La Mariona va tenir uns dies de pànic, perquè els animals no li agradaven. Després va deixar-se de romanços i els va anar utilitzant. A vegades els havia d’anestesiar per injectar-los l’agent Anor-33665-Mc ( registrat per Layer ).La ximpanzé s’ho deixava fer tot; altrament, estava tan pansida, que ni devia sentir dolor. Anor-33665-Mc (registrat ) era un fàrmac potent que anul•lava l’ànsia de menjar. Seria un producte revolucionari en el món desenvolupat, ple de gent obesa. La Mariona sabia que el seu estudi seria una xifra en un miler: es coneixien els efectes secundaris- cefalees, hipoglucèmia, anorèxia residual – i els efectes: els animals moririen de desnutrició. Però s’havien de realitzar un mínim de proves per posar-ho al mercat. Van passar els dies i els mesos. Un dia, la Mariona va sentir un vent suau enmig del cor. Va amuntegar les sis-centes trenta-dos pàgines de controls i comentaris. Va obrir les gàbies de les rates i els esquirols. Va treure els gossos i els va deixar voltar. Quan va voler tocar a la ximpanzé, l’animal li va agafar la mà i la va abraçar. I encara la duia penjada quan va fer l’esborrany de “conclusions” al treball. “ l’agent Anor-33665-Mc ( registrat ) és un perill per l’humanitat. I és una vergonya que l’humanitat permeti que tants animals sofreixin turments per provar imbecil•litats com aquesta. Si els grassos es volen aprimar, que mengin verdura. I els animals, me’ls emporto jo. Petons per tots, cabrons de merda.” Els gossos ja jugaven fora, sota el sol. Agregar com a favorit (0) | Visites: 3213 | Imprimir 1 Pensament banal Escrit per io_pcgh2 , en 05-05-2007 12:40 Si ens poséssim a sospesar les coses que actualment fem degudament els humans sospesaríem i veuríem que per culpa de quatre persones amb afanys econòmics estem destrossant infinitat de coses. El pensament, l’intel•lecte, l’acte de raonar, els boscos, les persones...o fins i tot com dius tu, els animals. Amb la de coses que hi ha per arreglar en aquest món hi els “científics” es distreuen amb aquestes coses tan banals. PD: M’has d’explicar què vol dir que “Els gossos ja jugaven fora, sota el sol”
2 Escrit per maxss , en 06-05-2007 19:27 Be, gracies per comentar i deixar el teu parer. No em vull carregar res, tan sols es un conte petit sobre coses que no m'agraden però que no tinc mitjans per canviar.Jo també vaig experimentar amb animals- si no, no passava el curs- però vaig agafar molt rebuig per aquesta tècnica. Si parles amb d'altres persones, et diran que el fet que tinguem vacunes, farmacs contra enfermetats devastadores, etc. es perquè s'ha experimentat amb animals per aconsseguir-ho. I com en tants casos, hi ha molts punts de vista sobre el tema. " Els gossos ja jugaven fora...", vol dir tan sols això: la Mariona, pren partit, ja estima les bèsties després de conviure amb elles, i a més que els gossos són en llibertat, la ximpancé és a la seva falda, abraçant-la, com fan els antropoides entre ells, quan hi ha bon rotllo. Salutacions, Silvia
3 medicina i farmacèutica Escrit per Adonay Nunes , en 08-05-2007 08:24 Jo també considero cruel experimentar amb animals engarjolats. S’hauria de cercar altres metodologies per analitzar els efectes dels productes farmacèutics. Per començar no estic d’acord amb el paradigma de la medicina convencional que aïlla funcions del cos, les atomitza per arribar a la conclusió que tot es química. Llavores creen fàrmacs que actuen localment administrant substancies a fi de "apedaçar" el mal funcionament del sistema local en qüestió. Amb aquest"apedaçament" s’anul•la o disminueix els efectes que nota la persona, però el problema persisteix. No es tracta amb la causa, sinó amb les conseqüències. Això comporta un desequilibri en el cós que es tradueix en efectes secundaris reversius o crònics que a la llarga el cos acaba creant una addicció als fàrmacs perdent qualitat de vida. Jo davant al maltractament dels animals de laboratori proposo un canvi radical en la medicina convencional. La medicina xinesa tracta de buscar l’equilibri en el cós basant-se en els cinc elements, o les cinc energies que regulen el cós. Actualment hi ha suficients coneixements científics per investigar aquesta ciència xinesa, aculturalitzar-la i integrar-la en la medicina convencional. La homeopatia podria ser un substitut a la farmacèutica si es portés investigacions tan en el camp de la homeopatia com en la física quàntica( que actualment permet explicar com la homeopatia que no conté mes la "droga" de la planta pot arreglar les patologies). Amb tot això jo em qüestiono: per què encara no s’ha integrat aquests coneixements i molts altres més ancestrals en la medicina i farmacèutica? i sobre tot, quins interessos impedeixen que la medicina avanci lliurement cap a un sistema unificat que realment sani a les persones?
4 Escrit per maxss , en 08-05-2007 15:39 Adonay, moltes gràcies pel teu comentari. El tema té molts punts de vista, crec. La medicina és com és per tot una sèrie d'encerts, i desencerts: no som infalibles. Fa certament por quan les ciències cauen en mans devastadores. Crec que hi ha molt de cert en el què dius: que tenim prous mitjans per aprendre de altres tècniques, per exemple, l'oriental; però matitzant. Els xinesos han gaiebé exhaurit els ossos fóssils de dinosaure perquè els han fet a miques per fer-se ungüents. dificil destriar el gra de la palla. La empresa farmacéutica. a hores d'ara, la més poderosa del món: una mica de por, fa. Una abraçada ben cordial. Silvia
5 i si comencéssim a cuidar-nos? Escrit per hipodamia , en 09-05-2007 19:42 Certament hi han abusos en l´experimentació dels medicaments… és més que evident. Però faig una especial acusació quan aquests abusos es donen per resoldre els problemes creats per culpa d´una mala higiene de vida de les persones (mala alimentació, sedentarisme pur i dur, etc). Es necessari trobar medicaments que curin malalties que ens resten qualitat de vida, però és imprescindible ensenyar a tothom que moltes malalties es poden evitar tenint un mínim de cura amb els nostres cossos. Com molt bé diu la Silvia, qui es vulgui aprimar, que mengi verdura ! Avui en dia, vivim dins del nostre cervell, oblidant que també tenim un cos. Hem perdut la facultat d´escoltar aquest cos, de conversar-hi. Favoritzem totes les facultats cognitives (encara que no pas tothom !) en detriment de la percepció sensorial del cos. Ens han ensenyat a menjar malament i ràpid, a fer esports estúpids, que serveixen més per a existir davant la mirada dels altres que no pas per a corregir alguns defectes del nostre cos, o per a fer-lo més àgil o resistent, més sa. S´està parlant actualment d´atròfia del maxil.lar inferior d´alguns nens als quals els pares, ofegats pel del ritme de vida actual que no deixa temps per a res, només donen donuts i altres coses per l´estil, com a esmorzar a l´hora del pati ! La medicina alternativa està molt bé, per a certes patologies, però no cal anar a buscar-la a la Xina : aquí també en tenim, encara que no tinguin aquest encant « exòtic ». La Silvia recorda molt encertadament les barbaritats que han comès (barbaritats en nom de res, ja que carents de tota experimentació empírica que en confirmi els resultats). A part del que ella deia, també han buidat el mar d´hipocamps, han fomentat la cacera d´hipopòtams per a fer remeis amb les seves cornes, han destrossat tones de nius d´oreneta (sense comptar la de gent que ha mort collint-los !) i, qui sap, potser si no haguessin fabricat tanta pols de mòmia egípcia potser ara es podria admirar al museu d´al-Qahirah la d´Akenaton o la de Nefertiti, per ara introbables! Vaig veure fa poc moltes farmàcies xineses al « chinatown » de Bangkok i em vaig quedar esparverada de tanta aberració ! Queden disciplines com l´acupuntura, més racional, que de fet ja l´hem adoptada i que certament va bé. Amb una mica de bona voluntat i desterrant la repulsió infundada que produeixen les coses d´aquí, si ens volem cuidar, tenim molts bons medis per a fer-ho. Per començar, hi han classes d´holística (a les quals vaig cada setmana i que recomano a tothom sincerament) amb professors amb molta consciència que s´han ocupat amb molt d´encert de depurar les seves fonts d´informació (a diferència de molts dels que et trobes en qualsevol gimnàs, que diuen que fer culturisme és bo). Professors que han seguit molts cursets d´anatomia i que es mantenen al dia en els seus coneixements, de manera molt concienciosa. L´objectiu d´aquestes classes no és tenir un cos bonic, com als centres de gimnàs convencionals, sino tenir un cos sa en harmonia amb una ment sana, tal com deien els llatins. T´ensenyen a recuperar moviments perduts amb el pas dels anys, a corregir posicions adquirides per culpa del sedentarisme de la vida actual, a respirar bé, a adoptar un estil de vida tranquil i serè, a escoltar-te a tu mateix, a conversar amb el teu cos, a mimar-te… T´ensenyen a ocupar el volum –físicament parlant- que et pertoca en aquest món i que les ansietats de la vida han comprimit desmesuradament. T´ensenyen sobretot i senzillament l´art de ser i d´estar que, encara que us sembli aberrant, hem perdut totalment. S´aprèn a viure sense pressa deixant de banda l´etern « he de… » que ens amarga la vida fent-nos viure acceleradament per a acabar el que estem fent i començar de pressa la cosa següent que « hem de » fer. I tot això de manera racional i estudiada. Llavors el treball de cadascú és menjar bé, fugir de les situacions estressants, saber mirar-les amb certa distància… Tenim també tota una cultura tradicional de fitoteràpia, que no curen res en l´immediat, però que ens poden ajudar molt a llarg terme : els remeis de l´àvia són bons, per això se´ls prenia l´àvia ! Prou tractaments simptomàtics, passem d´una vegada a l´etiològic : si ens tornem obesos ens caldran medicaments per a tallar la gana, però a ningú no se li passarà pel cap qüestionar-se sobre l´alimentació que té des de fa anys ! Cal tallar el problema a la seva arrel, no tractar-ne els símptomes (i això, per extensió, serveix per a tantes altres aspectes de la vida !). També penso que ens hauríem de revolucionar contra aquesta imposició (massa arrelada malhauradament) de l´estètica pel cim de tot, perquè és la causa de moltes desgràcies. Fa poc vaig veure un programa de televisió a on agafaven a una parella i els seguien durant una setmana per a veure els seus hàbits de vida. Com que, generalment, tothom menjava molt malament, els hi deien que s´arriscaven de més grans a tenir hipertensió, obesitat, etc. Davant d´això ningú no reaccionava i ningú no semblava voler canviar d´hàbits. Llavors se´ls ensenyava com serien de vells mitjançant un software en el qual introduïen dades sobre l´alimentació, l´exercici que feien, les seves característiques físiques, etc, i llavors… miracle ! es posaven tots a règim d´un dia per l´endemà, s´apuntaven a fer algun esport… Jo ho vaig trobar extremadament penós : tenir un atac de cor els hi era igual, però tenir una arruga de més a la cara… impensable !!! Però per a tornar al tema del que parlàvem, recordem que l´indústria farmacèutica és molt poderosa i remena quantitats de diners esparverants… el jurament hipocràtic ha perdut tota la seva essència gràcies a trusts d´aquesta envergadura. Vaig treballar jo mateixa fa uns anys per a la indústria farmacèutica, em vaig matricular a la facultat per a seguir un curs que em permetés entrar dins d´aquest món que em semblava benevolent i altruista, plena de bona voluntat, pensant que podria contribuir en el benestar general de la humanitat…vaig deixar la feina després de quatre mesos d´haver començat, fastiguejada de veure com importaven més els diners que no pas la salut de les persones, i de com es privilegiava donar feina a una noia (preferentment) bonica però tonta en lloc de donar-la a una noia lletja però intel.ligent. Per tornar a l´experimentació, avui m´han explicat com una persona amb càncer terminal, amb una lucidesa i una serenitat admirables, s´ha ofert voluntària per a experimentar una teràpia nova contra la seva malaltia. Paral.lelament, crec també que s´haurien de privilegiar les teràpies pal.liatives, així com s´hauria de permetre l´eutanàsia. Ja que algunes malalties no es poden curar, al menys que qui les tingui no pateixi i pugui morir dignament. Però això ja és tot un altre tema… Salutacions a tots !
6 Escrit per maxss , en 10-05-2007 16:13 Hipodamia, mercés pel teu llarg comentari que toca aquest tema d'una manera racional i lógica, que es crec com s'ha de tractar. Estic d'acord amb tu en molts punts, i algunes coses no les sabia. Miraré de saber més sobre l'holística, sembla interessant. T'he de dir que jo també he passat l'enfermetat que comentes, que també se'm, va proposar entrar en un pla d'estudis d'una teràpia nova, però tenia massa por al cos per anar encara més vegades a fer-me sessions, però he conegut gent molt més valenta que jo que acceptaven les molesties de més trasbals, com aquesta persona de la qual ens parles. Una salutació ben afectuosa, gràcies per les teves paraules!!!
7 medicina anàloga vs. terap. naturals Escrit per Adonay Nunes , en 15-05-2007 17:04 En el penúltim comentari de la maxss a dit “Quote: La medicina és com és per tot una sèrie d'encerts, i desencerts: no som infalibles. ” , això dona a entendre que la medicina al•lopàtica no està lo suficient perfeccionada i necessita fer proves i errors per encertar. Així seria una medicina lliure d’interessos, com ja he dit, qui controla el finançament de les investigacions mediques controla la direcció que pren. La “màfia medica ” es una trama politicoeconòmica que està al servei dels interessos de la indústria farmacèutica. La indústria mes poderosa no es ni de lluny la farmacèutica sinó la indústria del capital financer, o sigui, els bancs, que poder crear set o setze vegades, en funció del tipus de banc, el capital que tenen. Quan es demana una hipoteca de diguéssim setanta milions, el banc et presta deu i seixanta els crea del no res. Crec que heu exagerat una miqueta sobre els ungüents xinesos. Quan em referia a la medicina xinesa era per englobar la acupuntura, la fitoteràpia, tècniques de manipulació, tuina, etc. Triturar fòssils no entra com a temari en les facultats de medicina xinesa a Xina ni a les escoles europees, mai havia escoltat aquestes barbaritats i tampoc se si tenien efectivitat. Jo a part de psicologia estic començant a estudiar medicina xinesa a casa i, com comprendràs, per a mi no te res d’exòtic o estrany. Segons els meus coneixements, no hi ha cap diploma de “medicina holística”, totes les teràpies naturals, incloent la medicina xinesa i la homeopatia, son formes de medicina holística. Suposo que ja t’ho deuen haver dit a les classes que acudeixes setmanalment. J Així com el sida va ser creat en el laboratori i s’utilitza com a mètode de reducció de la població(plans ja exposats en el document de Kissinger “depopulation project”) sobre tot als països subdesenvolupats a l’hora que genera beneficis colossals a la indústria farmacèutica. El càncer es un mal funcionament del cos i es pot produir per causes naturals sobre tot quan hi ha una tendència genètica. Avui en dia el càncer es degut principalment als desequilibris que comporta els productes químics en el menjar, la pol•lució en l’ambient, l’estil de vida, els estats de consciència quotidians i per sobre de tot les fumigacions de certs avions conegudes com chemtrails. Tan el sida com el càncer son una mina d’or i hi ha molts interessos per darrera que impedeixen trobar una cura dintre el camp de la medicina al•lopàtica i vanegen(banning) tota cura del càncer amb teràpies naturals. Fa poc la indústria farmacèutica a través del CODEX va llençar una guerra contra els medicaments naturals coneguda com codex alimentarius que obligava a que tots els productes fossin regulats i investigats abans de llançar-los al mercat. Això suposaria que molts fabricants dels remeis naturals tinguessin que tancar ja que no podien pagar els costos de les investigacions de productes com comprimits d’alfalfa, evidentment, la industria farmacèutica s’apoderaria d’aquest mercat i el modificaria o fins i tot, si els remeis son molt efectius, els suprimiria. Així obtindria dos resultats: eliminar la competència i suprimir els medicaments que sanessin massa i, en conseqüència, alliberessin el cos de la dependència dels fàrmacs sintètics. Les malalties son un mitjà excel•lent per a controlar i manipular la població, generar immenses quantitats de riquesa i poder, i controlar el creixement demogràfic. Si avui en dia no es rar tenir una malaltia es degut als interessos mencionats a la frase anterior. Les malalties son creades, els chemtrails tenen com a una de les principals funcions mermar la salut de la població i fer-la submisa, apàtica i desvitalitzada. La Dr. Lanctot va ser portada a judici per el Consell de la Ordre Mèdica de Canadà per denunciar i exposar en el seu llibre “La máfia médica” cóm les vacunes son un mitjà de crear una dependència física als fàrmacs, com administren certes substàncies tòxiques i que creen apatia i submissió i sobre tot en alguns casos tenen efectes secundaris molts severs. El llibre “Chemtrails, rastros mortales en el cielo” també tracte, entre d’altres, el tema de les vacunes i malalties provocades –curiosament els dos llibres son de la mateixa editorial. L’aspartamo i derivats (NutraSweet/Equal/Canderel, E951, Spoonful, Benevia, etc.) es un sucre químic que es sap de sobre que produeix càncer, les rates del laboratori morien de càncer. També produeix mal de caps, nàusees, reaccions al•lèrgiques i fins i tot en certs casos pot generar un avortament o crear deformacions per les substancies que al ingerir aspartamo es metabolitzen- entre elles “l’alcohol de fusta” i fenilalanina que es converteix en diqueperacina(?) i es diposita en teixits com el del cervell i la pella. Per internet circula molta informació sobre les substancies químiques que es metabolitzen i els seus efectes. Amb certes, per dir-ho suaument, “donacions”, persones amb molta influencia en el CODEX i la FDA i falsificant “xapuserament” els resultats del laboratori, l’aspartamo va ser admès com a producte segur per al consum humà. Casi tots els productes “sense sucre” porten aspartamo. Hoxsey es un tractament que va ser tildat de hoax per el metges sense fer una investigació real. El tractament va ser un dels primers en veure’s forçat a traslladar-se a la frontera de Mèxic ja que va ser banejat a EE.UU. El tractament Hoxley funciona externa i internament: una es ingerint el tònic Hoxley, fet d’herbes, potassi i altres, que crea un procés de desoxidació (o potser era oxidació???) i augmenta el sistema immunològic, l’altre es aplicant dos preparats a la pell. Hoxsey va fer una demostració d’aquesta cura fen una intervenció quirúrgica per extreure el tumor i aplicant el seu preparat. Després de la demostració davant de les eminències més importants d’ estats Units d’aquell temps, van començar una guerra contra Hoxsey per tal d’aconseguir la fórmula del seu preparat. Ell només ficava una condició: que ningú es veies impedit de ser curat per la mancança de diners. Les empreses no van cedir a complir aquesta condició i al no poder controlar aquesta cura van decidir acabar amb ella. Com tota propaganda en ves de basar-se en fets científics, van utilitzar els mitjans de comunicació (gràcies a la influència del Dr. Fishbein i a la Associació Americana de Metges, AMA) anunciant que Hoxsey era un farsant. Potser no interessa que no hi hagi mes mortaldat per càncer...
8 favoritzar la prevenció és participar e Escrit per hipodamia , en 22-05-2007 14:53 És evident que l´al.lopatia no està prou perfeccionada (com no ho està res en aquest món), amb això estic totalment d´acord amb tu. Com estic d´acord també amb tot el que dius de la indústria farmacèutica, que mou una quantitat de capital i d´ombrívols interessos esparverants… tot i això no hem exagerat amb els ungüents xinesos, al contrari, t´en podria dir molts més que només fan que contribuir, dia a dia, amb l´empobriment de la biosfera. En canvi, l´acupuntura, els massatges, la fitoteràpia, etc són disciplines que considero bones ( la major part de les quals coneixem també aquí des de fa molts i molts anys). Quan parlava d´holística em referia al gimnàs (que de fet, ben aplicat a la vida quotidiana esdevé higiene de vida), no a la medicina, no em vaig explicar prou bé. Aquest pot representar una eina perfecte en quant a teràpia preventiva : crec que si acordéssim més importància a la prevenció, evitaríem molts problemes i de passada seria una molt bona manera de lluitar contra el trust de l´indústria farmacèutica, perquè no la sol.licitaríem tant. Sense oblidar la bona alimentació, el bon estat d´ànim, el bon esport (no els esports perillosos i gens sans que es fan només –quasi sempre inconscientment- per a existir davant la mirada dels demés, i que comprenen piruetes variades que et permeten ser vist i admirat pels altres però que et destrossen a la llarga les articulacions, l´esquena, etc) … En quant als diplomes, he de dir que moltes vegades a la vida m´he creuat professionals amb diploma que, un cop calats, he defugit com es defuig de la pesta. Hi ha moltissimes persones en aquest mon que estudien aprenent-ho tot de memòria, traient per aquest fet molt bones notes, però carents totalment d´esperit lògic i de visió ample. Llavors, per molts diplomes que hagin col.leccionat i que exhibeixin penjats a les parets de les seves consultes, esdevenen ineficaços i els seus consells no sempre son bons. Personalment, em decanto més aviat per les teràpies naturistes, que prenen en compte la totalitat del cos, no només la part que et fa mal. La visió global que els seus practicants afavoreixen, sempre resulta ser més eficaç i menys invasiva i agressiva pel cos. En medicina hi ha una gran tendència a farcir-te de quimioteràpia (emprant la paraula en contraposició de les teràpies naturals), a operar al primer símptoma, oblidant donar-te consells que et permetin, de manera natural i practicant-los en els més mínims gestos de la vida quotidiana, tenir un cos més sa i resistent. Malgrat tota la regulació que hi ha a través del codex alimentarius (que, depèn d´entre quines mans sigui efectuada podria ser molt eficaç o molt nociva), continuo pensant que si ens esforcéssim a fer vida sana, aparcant fast-foods i altres incongruències que s´ens posen a l´abast dins d´un clar esforç premeditat que apunta a fer-nos tornar encara més mandrosos i irracionals respecte a la nostra higiene de vida, podríem lluitar de manera eficaç contra tot això. Està clar que a nivell personal no podrem fer mai res contra les institucions internacionals líders que remenen les cireres. Caldria que moltissima gent agafés consciència del fet, i que ens poséssim tots a lluitar alhora. Però com deia en un altre comentari d´un altre article, la població està massa ocupada entre sessions de Play-Station i partits de futbol com per a adonar-se´n del que passa. Aleshores, el que em queda per fer és el que està al meu abast, tot esperant que algun dia la gent obri la seva consciència, analitzi com va el món i decideixi actuar en conseqüència. Granet de sorra enmig d´un desert, però granet tanmateix ! De més joveneta em rebel.lava contra tot, però això no em portava més que malestar personal al veure que la població no seguia. Ara, potser pel fet de que els anys apaivaguen els ardors, em limito a fer el que puc a nivell individual. Això es tradueix, en els gests de cada dia, en fets molt simples : no vaig mai a Mac Donalds, no m´autoritzo a beure Coca-Cola, intento vigilar les posicions que adopta el meu cos en totes les situacions quotidianes, privilegio les fitoteràpies (aprenc, en la mesura del que puc, a utilitzar bé les plantes), etc, etc. Això em proporciona benestar quotidià, serenitat, i tranquil.litat de consciència perquè penso que si tots ho féssim, la indústria farmacèutica, per exemple, guanyaria molts menys diners (i Mc Donalds hauria tancat botiga !). Salutacions a tots !
9 annex Escrit per hipodamia , en 22-05-2007 17:17 Permeteu-me un annex (llarg ! ) del comentari precedent, que he oblidat incloure-hi. L´Adonay parla de l´aspartam, amb molt d´encert. Efectivament, un estudi italià fet per la fundació Ramazzini ha demostrat tot el que diu l´Adonay : és una substància carcinogènica pels èssers humans. Que aquest edulcorant hagi sigut declarat segur pels organismes reguladors de quasi bé tot el mon (FDA, OMS, etc), dóna molt per pensar ! El fet és que provoca càncer de ronyó, del sistema nerviós perifèric (principalment al cap) i augmenta el risc de patir limfomes i leucèmia . Aquest estudi posa en evidència el que els metges naturistes i molts científics (els que viuen més pendents de depurar les seves fonts d´informació que no pas d´exhibir els seus diplomes a les parets) ja saben : « que el conjunt és més que la suma de les seves parts ». La revista « Integral » té un article que ho explica molt bé : la manera en que es comporten les substàncies químiques dels aliments o de les plantes medicinals quan estan juntes, és diferent a la dels seus elements per separat. Però, com sempre, no s´ha escoltat a la gent que professava rigor científic, privilegiant l´opinió de quatre arrivistes patacientífics que només volen fer carrera i augmentar la notorietat (si pot ser agrementada d´una substanciosa donació, com molt bé diu l´Adonay). Els endolçants sintètics són freqüents en les begudes carbonatades, és una de les raons per les quals no m´autoritzo a beure´n cap ! Si tothom fes el mateix, no en fabricarien. Per als diabètics, hi han moltes altres solucions : la més senzilla, tallant el problema a la seva arrel, crec que seria que ens acostumessin des de petits a altres classes de gustos (al cap i al fi, sempre trobem més bo el menjar de la mare, perquè és al que hem estat acostumats). Un gust no té perquè ser dolent només pel fet de no ser dolç ! Una altra solució, seria consumir fructosa : a part de ser menys cariogènica, no necessita insulina per a ser metabolitzada. Però, com amb tot, primer caldria obtenir informació sobre el producte : necessita glucosa per a ser absorbida pels intestins i passar a la sang, sino produeix flatulències i retenció d´aigua, i això s´ha de saber. Penso que seria molt productiu que ens fessin una assignatura a col.legi que es digués « higiene de vida » , però per les moltes raons que l´Adonay anomena més endalt… això no interessa ! Quan les malalties ja han sigut diagnosticades, cadascú ha de decidir quin camí agafar… el problema és que trobem una quantitat exorbitada de remeis i teràpies (algunes bones i altres dolentes -o en el millor dels casos neutres-). Per això recalco sempre l´importància de saber depurar les fonts d´informació, per saber discernir, en un món immers sota tones d´informació, el que és veritat del que és mentida. Subratllo el fet de que aquí també, com en tot, la suggestió és importantissima i l´efecte placebo ben existent : si creiem fermament que una medicina no ens anirà bé, de segur que ens farà mal ! Com que és difícil triar entre l´informació bona i la dolenta, ja que quan fan els assaigs clínics no hi som per a verificar-los (i si hi fóssim no tindríem prou coneixements com per a poder jutjar, ja que no tothom és metge), prefereixo privilegiar la prevenció, que està més al meu abast. Jo tinc entès, per exemple, que a la formula externa de Hoxsey hi entra sulfit d´arsènic, que és un agent corrosiu. La formula per os conté, entre altres, iode de potassi, regalèssia, trebol vermell, pokeroot, etc. El trebol vermell, per exemple, té una gran acció antioxidant, és diurètic, afavoreix la circulació, té calci, magnesi, potassi, etc, etc. La regalèssia té també moltes propietats : es poden beure tots dos en excel.lents tisanes. En teràpia preventiva (beure infusions de diferents plantes diàriament en lloc de beure fanta de taronja) això pot ser molt efectiu, però no sé si poden tenir un efecte realment curatiu quan la malaltia ja està declarada. Segons tenia entès, Hoxsey va tenir càncer de pròstata l´any 1967 i es va sotmetre a una cirurgia, després d´haver-se tractat amb el seu remei sense resultats. És clar que s´em pot dir que això també és un hoax… I no podré contredir-ho, perquè jo no hi era per veure-ho. Això em convenç encara més dins la meva posició de que, essent tan difícil de distingir la informació vàlida de la corrupta, més val fer tot el possible per a no estar malalt ! Personalment ni tinc temps ni m´interessa informar-me en profunditat sobre els possibles mites que corren pel món (que, torno a repetir, trobo perillosos ja que pol.lucionen dades) : des de mitjans del segle XX cada decenni ens ha aportat un lot de remeis (vàlids pels uns i dubtosos pels altres), contra les malalties més temudes, i no podem pas tornar a repetir els assaigs nosaltres per a verificar-los. O sigui que enmig de tanta confusió, em decanto pel que he dit fins ara : si les plantes que trobem a la formula de Hoxsey es consideren bones quan la malaltia ja ha sigut diagnosticada, encara ho han de ser més en tractament preventiu ! Preconitzo aquest darrer de tot cor, així com demano a qui em vulgui escoltar que es millorin les teràpies pal.liatives : la reflexologia i l´aromaterapia poden calmar l´estrés lligat al càncer. L´acupuntura pot disminuir els vòmits i nàusees produïts per la quimioteràpia… I, sobretot, l´eutanàsia pot permetre de morir sense patiment a qui l´hagi triada…
10 Be, es interessant Escrit per maxss , en 15-06-2007 18:54 aixó que heu escrit. Jo us voldria recomanar, si m'ho permeteu, alguns llibres que no son del tot nous, però son molt interessants; parlen d'aquest tema que ens interessa: salut, habits de vida, multinacionals. Vet aqui: Fast Food- de Schlosser- magnífic llibre on conèixer les arrels del tipus de vida americá i els seus efectes devastadors. No et mengis aquest llibre- de Spurlok- divertidissim, molt amé i que parla molt especificamentr de macDonalds; No logo- de Klein- bonissim llibre que ens apropa al món de les marques i el seu poder. Bé, espero que si els llegiu, us interessin tant com a mi. Fins aviat!!!
Només els usuaris registrats poden agregar comentaris. Si us plau identifique't o registre't.
Powered by AkoComment Tweaked Special Edition v.1.4.6 AkoComment © Copyright 2004 by Arthur Konze - www.mamboportal.com All right reserved