Comunitat Intel-lectual de Debat i Informació


El hombre tiene que establecer un final para la guerra. Si no, la guerra establecerá un final para la humanidad.

C.I.D.I.

dilluns, 06 setembre de 2010
Inici arrow TEMES arrow Sentiments-Vivències arrow Cuando yo sea sólo un sueño

Últims comentaris

TEMÁTICAS 2da CONFERENCIA del ...
molt interessant!
ei gent! això està molt interessant.. la cosa promet!! :...
25/06/09 13:11 més...
per Lídia

Filosofia del decreixement
proposta
Tomas en relació al teu comentari em semba que has fet una b...
31/12/08 09:33 més...
per manel

Filosofia del decreixement
Comentari general
Primerament m’agradaria fer un comentari de l’estructura gen...
30/12/08 20:15 més...
per Pau Currius

Filosofia del decreixement
resposta general
Hola Com ja es diu, el primer pas per materialitzar aqu...
29/12/08 16:18 més...
per Adonay Nunes

Filosofia del decreixement
resposta a idees
Hola a tots. Comento el darrer escrit de l'Oriol. Per i...
26/12/08 09:55 més...
per manel

Cuando yo sea sólo un sueño PDF a/e
Qualificació dels usuaris: / 8
DolentBo 
escrit per: Paramahansa Yogananda   
dilluns, 22 octubre de 2007

Loto SRF

He venido a decirte todo acerca de Él,
y de como aprisionarlo en tu corazón,
y de las disciplinas que atraen su gracia.
A aquellos que me han pedido
que les conduzca a la presencia de mi Bienamado,
les apercibo con la muda palabra de mi mente,

o bien, les hablo con una suave mirada sugerente,
o también con un dulce murmullo de amor,
o en voz alta les disuado cuando de Él se apartan.
Pero cuando yo ya no sea sino sólo un recuerdo
o una imagen mental, o una voz que se escucha en el silencio;
cuando ningún llamado de esta Tierra pueda ya revelar
mi paradero en el espacio insondable;
cuando ni la súplica débil ni el mandato estentóreo
puedan ya obtener de mí respuesta alguna,
entonces, sonreiré en tu mente cuando estés en lo justo,
y cuando no lo estés lloraré,
y te estaré observando desde la oscuridad,
o quizá también llore con tu propio llanto.
Te hablaré en murmullo desde tu conciencia;
con tu propio raciocinio razonaré en ti,
y a todos amaré con tu propio amor.
Cuando ya no puedas hablar conmigo,
lee
Susurros de la Madre Eterna
;
eternamente te hablaré a través de ellos.
Caminaré a tu lado sin que lo sepas,
protegiéndote con mis brazos invisibles.
Y cuando por fin conozcas a mi Divino Amado,
y puedas escuchar su voz en el silencio,
me conocerás de nuevo en forma más tangible
que cuando me conociste en el plano terreno.
Y aunque yo sea sólo un sueño para ti,
vendré a recordarte que tú también
eres solamente un sueño de mi Bienamado.
Y cuando sepas que sólo eres un sueño, como ahora lo sé yo,
estaremos por siempre despiertos en Él.


Agregar com a favorit (1) | Visites: 4950 | Imprimir

  Comentaris (6)
 1 un poema preciós
Escrit per Lídia, en 28-01-2008 09:13
Un poema fantàsticament inspirador, d'aquells que podries llegir 1.000 cops i encara li trobaries més i més matisos en el seu significat. 
 
Yogananda ha estat i és una llum enmig de la foscor d'un món que necessita amor.
 2 ho corraboró
Escrit per Pau Currius, en 28-01-2008 19:05
Jo veig en aquest poema una font d'energia que transmet amor eternament a totes les persones. Per això, si cadascú agafès una mica d'aquest amor incondicional i l'exterioritzès amb les persones del seu voltant, les persones podrien crèixer pel que fa les relacions amb els altres.  
Si les persones tinguessin consciència pel que fa què som cadascú, i aprenguessin de les relacions amb les persones no hi hauria cap mena de conflicte entre persones de "diferentes" nacionalitats. 
Tot i això...la millor relació entre les persones és el silenci.
 3 el silenci
Escrit per Lídia, en 29-01-2008 09:43
exacte! 
 
el silenci: quan no cal parlar, perquè les paraules sobren, quan la inspiració apareix, quan la intuïció aflora..  
 
aquests són grans moments en què el jo més íntim, -l'ànima- és conscient del present, de la seva existència real, sense haver de pensar en el passat ni en el futur, sinó simplement.. existint i vivint el moment. 
 
Les nostres experiències del dia a dia estan plenes de matisos que no podem captar o percebre, però que sí que podem intuir, si tenim el cor en calma, i la ment desperta i tranquil·la.  
 
Aquesta és la intuïció correcta que ens guia quan estem perduts per entre els laberints de la vida, que ens ajuda a saber cap on hem d'anar, què hem d'aprendre de les situacions.  
 
No recordo qui va dir això, però crec que ja forma part de la saviesa popular, allò de què l'ésser humà pot ser el seu pitjor enemic, o bé el seu millor amic. 
 
I així, poc a poc, anem adquirint discerniment, obrint el nostre cor, aprenent a acceptar el món tal com és i evitant sofriments innecessaris.
 4 el cami que seguim
Escrit per Pau Currius, en 29-01-2008 10:53
Cadascú al seu nivell intenta seguir un camí. Des de que naixem, i més quant som petits, notem estats que quant creixem ens costen molt d'assolir. Si deixéssim créixer el nostre interior en un lloc en què la societat no ens influenciés, les persones evolucionarien de manera diferent. Segur que no es preocuparien tan de com vestir, de quin cotxe comprar-se, de barallar-se per un partit de futbol, i tantes altres bestieses (des del meu punt de vista), que el nostre entorn està immers a fer desmesuradament. Llavors potser aquestes persones pensarien amb més deteniment el perquè de les coses, potser obririen una mica els ulls i veurien en quina direcció va la societat "desenvolupada", potser es pararien a pensar què hi ha realment darrera de les coses...potser...es pararien unes hores al dia a reflexionar i estar en silenci parlant amb el seu JO interior i descobririen les preguntes que la societat ens amaga.
 5 Vivim en un món irreal
Escrit per Lídia, en 30-01-2008 11:46
Aquest món és un somni del qual és difícil escapar. 
 
Vivim atrapats en les coses materials, en els luxes, ens els excessos, ens els aferraments a les coses i a les persones, i en les emocions.  
 
La nostra pròpia ignorància, ens provoca patiments innecessaris. Els nostres afanys de superioritat provoquen foscor i egoïsme, perquè hem oblidat els nostres orígens. Tenim un potencial molt gran dins!!  
 
Aquest patiment, ens sembla molt real, però el que passa, és que vivim dins d'un somni. Sense saber-ho estem interpretant una obra de teatre.  
 
La finalitat de tots els patiments és descobrir que les felicitat no rau en tenir coses, i en acomplir els nostres propis desitjos. El que realment estem buscant és una connexió amb l'univers, la nostra unitat amb el cosmos.
 6 Maya
Escrit per Adonay Nunes, en 30-01-2008 16:50
Per despertar d'aquest somni primer has de renunciar completament ha tota espernaça de trobar la felicitat ene el mon extern. aixó realment és molt difícil, tothom busca en major o menor messura trobar el verdader benestar en el mon. Tan sols seria possibe si el mon fos inmutable, si al tenir l'objecte de desig la sensació de benestar que ens generés fos infinita i eterna, però la nostra realitat del dia a dia ens demostra que no hi ha res infinit ni etern.

Només els usuaris registrats poden agregar comentaris.
Si us plau identifique't o registre't.

Powered by AkoComment Tweaked Special Edition v.1.4.6
AkoComment © Copyright 2004 by Arthur Konze - www.mamboportal.com
All right reserved

 
Següent >